Connexions sense fils

Explicació dels diferents tipus de connexions

3. Comunicació sense fils WiFi

WiFi és l’acrònim de Wireless Fidelity, és a dir “Fidelitat sense fils”, darrera el qual hi ha tota una tecnologia cabdal per a la creació de xarxes locals sense fils, WLAN. Els dispositius WiFi es comuniquen bidireccionalment amb ones electromagnètiques sota uns estàndards que defineixen diferents protocols i sistemes d’encriptació de les dades. Presenten una clara avantatge sobre els sistemes cablats atès que permeten la mobilitat dels dispositius i la utilització en diferents xarxes.

Logotip WiFi. Font: Wikipedia

Utilitza la mateixa freqüència radioelèctrica que el sistema Bluetooth, de 2,4 GHz, amb una taxa de transferència actual és d’11 Mbps. Hi ha estàndards que treballen a freqüències de 5 GHz i 7,3 GHz amb taxes de transferència de 54 Mbps i 72 Mbps.

En les condicions més favorables l’abast màxim és de 300 m, que pot restar disminuït segons els obstacles. Seguint alguns criteris pot millorar-se la cobertura. Mira l’interactiu següent:

Com millorar el senyal WiFi. Font: Consumer.

En una xarxa local es distribueixen diferents punts d'accés WiFi  (WAPWireless Access Point) que  han d’estar estratègicament situats per cobrir l‘àrea prevista. Els punts d’accés estableixen la connexió dels elements WiFi amb la xarxa local, per això cada un disposa d’una adreça IP com un element més de la xarxa i pot admetre un nombre limitat de connexions. En els sistemes domèstics el punt d’accés és en el mateix router , que integra diferents funcions: switch, encaminador i punt d’accés.

WiFi. Font: Consumer.

La connexió a xarxa WiFi sol estar protegida mitjançant contrasenya per evitar l’accés de persones no autoritzades. En determinats espais públics hi ha àrees d’accés lliure. En l’àmbit acadèmic hi ha una xarxa anomenada  Eduroam (Education Roaming) que està disponible als centres universitaris, centres de recerca i en els centres de secundària de Catalunya a la qual es poden connectar els estudiants independentment del seu centre d’estudis.

Per connectar un dispositiu a una xarxa WiFi cal seguir un procediment específic. Consulta l’enllaç

La connexió WiFi no està lliure de problemes que poden aparèixer puntualment i cal saber com abordar-los. En aquest enllaç hi ha algunes orientacions per sortir-se’n.

Per tal de protegir la privacitat de la informació hi ha diferents sistemes de xifrat o encriptació les dades per a que viatgin segures. Els dos xifrats més difosos són el WEP (Wired Equivalent Privacy), el WPA (WiFi Protected Access) i una actualització d’aquest, el WPA2. La més segura és aquesta darrera que incorpora les darreres millores en el tema de seguretat.

Per esbrinar amb quin xifrat està treballant una xarxa WiFi, des del mateix indicador de xarxes del nostre ordinador, en visualitzar les disponibles, en deixar el ratolí al damunt ens apareixeran les dades de connexió i xifrat.


Per aprofundir amb el tema de seguretat mira’t aquestes indicacions